Català:

Veiem els seus crims – Aturem l’ús d’armes químiques al Kurdistan

Crida als dies internacionals d’acció de Defend Kurdistan per l’aniversari de la massacre d’Halabja

Del 16 de març al 19 de març de 2023


Les primeres setmanes de l’any 2023 ja han mostrat el que era d’esperar: els atacs contra la revolució a Kurdistan continuaran amb tota la seva severitat i s’intensificaran encara més en els pròxims temps. Des dels continus atacs amb gas tòxic al sud del Kurdistan i els atacs selectius amb drons a la zona autònoma del nord i est de Síria, fins a les pròximes eleccions a Turquia i el catastròfic terratrèmol que ha costat la vida a desenes de milers de persones a causa de la mala gestió sistemàtica i la restricció de l’Estat turc a l’autogestió dels rescats i l’ajuda per part de la població civil.


El règim de l’AKP-MHP i els seus partidaris polítics estan planejant els pròxims passos per a aixafar l’autogovern al Kurdistan. Sense insistir en una imatge de l’enemic i mantenir un estat de guerra permanent, el president turc Erdogan no podria aferrar-se al poder. D’aquesta manera, les guerres pretenen ocultar la crisi de l’Estat turc i aixafar a les forces democràtiques que representen una alternativa a l’estat de caos imperant. Per a protegir els seus propis interessos, l’Estat turc, amb la seva política assassina, pot comptar amb el suport de les potències internacionals que subministren el material bèl·lic amb el qual es cometen diàriament crims atroços.


Una mirada a la història recent mostra que els atacs d’avui són una continuació de la política genocida contra la societat kurda. L’ús de gas tòxic té una trista tradició, especialment al Kurdistan. Atatürk, Saddam Hussein i Erdogan se situen en una mateixa línia històrica que és necessari comprendre. Durant el genocidi de Dersim en 1937-38, Atatürk va utilitzar gas tòxic i avions comprats a l’Alemanya nazi. Saddam Hussein va massacrar a milers de persones a Halabja, al sud del Kurdistan, el 16 de març de 1988 amb gas tòxic de fabricació alemanya, i Erdogan també està cometent avui grans crims de guerra amb armes químiques a les muntanyes del Kurdistan. Una vegada i una altra, els governants recorren als mitjans més cruels en la seva lluita contra les aspiracions de llibertat dels pobles d’Orient Pròxim, com es demostra avui dia en les brutals accions contra la revolució a l’Iran.


A més de l’aniversari de la massacre d’Halabja, el mes de març està ple no sols de dies que són ocasió de dol i ràbia, sinó també de nombrosos moments que són expressió d’esperança i rebel·lió contra l’opressió. El 18 de març, fa gairebé 152 anys, es va proclamar la Comuna de París. Després de gairebé dos anys de guerra entre dos Estats nació, que va costar centenars de milers de vides, la societat va provar l’aixecament. El poble de París va tornar les armes contra els seus botxins i va lluitar per l’autogovern, la qual cosa ens dona un important exemple del qual aprendre. De fet, igual que llavors una coalició de potències internacionals va intentar fer esfondrar el desig d’autodeterminació del poble i ofegar-lo en la sang de milers de persones, avui dia els poders estatals continuen unint-se sota la bandera en la lluita contra la revolució. Després de la defensa de Kobane, al nord i est de Síria, contra l’Estat Islàmic, i amb l’alliberament de Raqqa i Deir ez Zor, la revolució es va estendre a les ciutats àrabs en els anys següents. Ankara i Damasc, així com Moscou i Washington, veuen el seu poder amenaçat per aquesta revolució multiètnica. En el precís moment en què l’autogovern s’afirmava contra les majors adversitats, l’exèrcit turc va llançar el gener de 2018 una operació militar transfronterera que violava el dret internacional. Sota el nom d’ “Operació Branca d’Olivera”, va començar la guerra contra Afrin, el cantó més occidental de la zona autònoma. Igual que un any després els EUA va obrir l’espai aeri sobre Serekaniye i Giri Spi per a una altra invasió, el 2018 Rússia va donar a l’Estat turc l’oportunitat d’atacar l’administració autònoma d’Afrin amb gihadistes i tancs Leopard 2 de fabricació alemanya. Després de dos mesos de resistència indescriptible, Afrin va ser ocupada el 18 de març de fa 5 anys i centenars de milers es van veure obligats a fugir.


No passarem per alt la complicitat dels nostres governs. Defensem avui el Kurdistan amb l’esperit de la Comuna de París i la resistència en Afrin! Des de l’aniversari de la massacre d’Halabja el 16 de març fins al Dia dels Presos Polítics el 18 de març, que també marca l’aniversari de l’aixafament de la Comuna de París i l’ocupació d’Afrin cridem a l’acció! Si els Estats internacionals s’uneixen en la lluita contra la revolució, hem de lluitar per ella amb major determinació. La guerra a Kurdistan, el silenci internacional contra l’aïllament del representant del moviment per la llibertat, Abdullah Öcalan, els atacs contra el moviment de dones kurdes només poden ser detinguts si actuem junts i amb una voluntat unida.

Defend Kurdistan

PD: Si us plau, envieu fotos i vídeos de les accions + explicació amb qui, quan, on i perquè s’han realitzat les accions a info@defend-kurdistan.com. Després s’utilitzarà per a fer difusió a les xarxes i als mitjans de comunicació.

#DefendKurdistan #WeSeeYourCrimes #OPCW #WarCrimes